El Raul és una ànima inquieta que vaig conèixer un dia quan tenia quinze anys a Les Cases de’n Puig (quan encara eren Les Cases de’n Puig). Jo estava esperant per fer una prova de teclista per a un grup. Va arribar ell, i em va conduir a la sala d’assaig que els okupes ens deixaven. Allà, el Raul em va descobrir tot un món musical que desconeixia i que ha marcat la meva vida. “Sí, The Doors està molt bé” em deia, “però ara hi ha gent que està fent coses molt interessants. Coneixes Pat Metheny?”
El Raul, tot i que en la seva vida diària parla moltíssim amb tot ésser que pugui parlar, home, dona, vell, jove, bebé, català, anglès, magrebí o xinès, en aquest cas ha estat molt breu en la seva explicació del perquè de la seva canço. The Boss, the James Brown: “Tot i que m’és molt difícil trobar un tema que sigui el que més m’agrada o que em porti records especials, n’he trobat uns quants que els recordo amb especial carinyo. Suposo que amb James Brown he passat bons i mals moments amb la companyia de la seva música.”
Vull acabar aquest relat recordant que el Raul omplia la buidor dels diumenges a la tarda amb un molt bon programa de jazz anomenat Impressions (en honor al tema de Coltrane) a la llavors recent nascuda El Prat Ràdio. I també li vull demanar, siusplau, que torni a tocar, ja que és una pena que el món (o com a mínim el Prat) no conegui un guitarrista com ell.
Xavier Esteban.
Retroenllaç: #366cançons “Matilda” de Perico Sambeat per Jordi Pujol. | 366 cançons
Retroenllaç: #366cançons “Antonia” de Pat Metheny, per Xavi Esteban | 366 cançons